ESTRUCTURES

En aquesta nova unitat al nostre grup ens ha tocat viatjar als Estats Units!

Hem estudiat i conegut varis edificis importants i estructures, com el Golden Gate Bridge de San Francisco, l'Empire State Building i la TWA Terminal Saarinen de Nova York, l'Astoria-Megler Bridge d'Oregon i el Capitoli de Washington DC.

Les hem treballat en grup, ens hem repartit la feina. A mi particularment m'ha tocat fer el Capitoli de Washington DC, on s'allotja el senat i la cambra dels representants del Congrés dels EEUU, que és una estructura d'armadura entramada on les bigues, columnes i pilars són els elements simples. Aquesta estructura suporta principalment esforços de compressió a les columnes i esforços de flexió a les bigues.

En grup, hem cercat la informació sobre la TWA Terminal Saarinen, situada a Nova York, és una terminal d'un aeroport. És una estructura armadura entramada on les columnes i pilars resisteixen esforços de compressió i les bigues esforços de flexió.

Entre tots els membres del grup ens hem repartit la feina i després ho hem posat en comú i ho hem supervisat.

Aquest tema m'ha semblat bastant interessant, ja que hem après moltes noves coses sobre els esforços i les estructures. També hem conegut nous singulars edificis dels Estats Units i les seves característiques. A més, he après a analitzar estructures. M'he donat compte que a l'hora de fer una estructura el més important no és només decidir de quin material es farà sinó també la forma que tendrà, els elements de que constarà, ... De fet, a classe hem fet estructures que suportaven el pes d'una persona i estaven fetes de paper!

En el nostre grup no en tingut cap problema de convivència, però la feina se'ns ha endarrerit degut a la mala xarxa de WIFI que hi havia aquells dies. Aquest fet ens ha dificultat la feina. Finalment, s'ha resolt i hem pogut acabar a temps.

PER MÉS INFORMACIÓ SOBRE LES ESTRUCTURES:
https://www.youtube.com/watch?v=UN5CYePN09E&nohtml5=False

FUSTA

La fusta és un material orgànic que s'obté a partir del tronc dels arbres i arbusts. Aquesta s'extreu de les explotacions forestals.  La fusta està formada per fibres de cel·lulosa.

La fusta natural és la fusta que no està feta per l'home. Aquesta s'obté dels boscos o selves. En canvi, la fusta artificial està feta per l'home i és una mescla de químics i restes de diferents fustes naturals. Exemples de fustes artificials o transformades són:

-Aglomerat-

-Contraplacat-

 -Xapes sintètiques-

-OSB-

-Tablex i DM-

-Enllistonats-

Bedoll

-ARBRES MÉS COMUNS DE CANADÀ:

Entre els arbres més comuns es troben la picea blanca i negra, el pi, l'avet, la tsuga, el xiprer, el pollancre i el bedoll.

Pollancre

                                                                       

La desforestació és un desastre medioambiental causat per l'home quan tala excessivament un bosc o selva. La desforestació produeix l'erosió del sòl i la destrucció de l'ecosistema, entre altres coses perque els arbres retenen la terra quan plou perquè no se'n vagi cap al mar. A més, sense arbres no només l'ecosistema es trenca sinó que hi ha menys arbres per aturar l'escalfament global i per tant absorbir CO2 i O2.

El segells de fusta són diferents etiquetes de diverses organitzacions que demostren que el producte que es vol vendre, la fusta, compleix els requisits per a un bosc sostenible: es tala amb mesura, es sembren varis arbres cada cop que en lleven un, etc.

VIATGE A CANADÀ

El nostre grup és el grup ROSA i està format per na Maria, en Toni, na Mireia i jo. No tenim gaires problemes en les feines que ens donen.

En aquesta tasca ens ha tocat anar de viatge als boscos de Canadà.
A mi m'agrada molt la bellesa dels boscos boreals de Canadà i m'intriga aquest nou repte que tendrem.
Crec que ha de ser divertit i esper que m'agradi.

HORA DEL CODI

Aquesta setmana, a Tecnologia, ¡hem programat! a través d’una plataforma que impulsa un moviment internacional anomenat Hora del Codi (pretén ensenyar a programar als joves i veure que tothom pot accedir-hi).

Ho hem fet jugant amb Star Wars. Nosaltres havíem de programar a R2D2, BB-8 i altres robots, perquè es moguessin esquivant obstacles per poder agafar la ferralla o arribar a algun Pilot Rebel. Quan havíem passat uns quants nivells, ens mostraven un vídeo, on ens ensenyaven nous blocs (els substituts dels scripts). En la darrera activitat havíem de crear el nostre propi joc i després hi podíem jugar i penjar-lo a internet. Quan arribàvem aquí ens donaven el certificat.

Aquest joc l'he entès i l'he trobat relativament fàcil i entretingut, de fet ja havia començat un curset de 20 hores d'hora del codi. En el de "Star Wars" ens explicaven, en diferents nivells, les coses bàsiques per aprendre a programar.

Aprendre a programar és útil per a la gent que és informàtica, ja que ho necessiten per a la seva feina. Però programar també pot ser útil per a qualsevol persona que tengui una necessitat d'una feina concreta. Com per exemple, si un cap d'un negoci vol promocionar la seva empresa pot crear un joc, programa o aplicació perquè l'ajudi. També programant pots crear els teus propis jocs. Per tant, programar pot servir tant per a l'oci com per a l’àmbit professional.

M'ha agradat molt aquesta experiència, ja que era molt divertida i mai havia fet programació. Trob que és una manera molt original, la d'ensenyar programació com si fos un joc. Esper que aquesta idea s'escampi per a tot el món i que tothom aprengui a programar i vegi que n’és capaç.

Crec que de cada dia és més necessari aprendre a programar, ja que actualment qui té nocions de programació té més avantatges sobre l'altre gent. És necessari saber-ne, no només pels informàtics sinó per tothom. En un futur pot arribar a ser tan important com escriure i llegir. Per això, crec que és important que n’ensenyin a les escoles. Ara mateix, la programació, s'utilitza en molts d'àmbits. Per a un informàtic és molt útil, però també ho és per qualsevol persona.

Fer un mapamundi a escala en grups.

Aquests dies, a classe de Tecnologia ens hem repartit en grups per poder fer un gran mapamundi a escala on treballar-hi durant tot el curs.

El nostre grup, de quatre membres, s'ha encarregat de fer els plànols d' Oceania i Groenlàndia.
No hem tengut problemes de convivència en el grup, però hem hagut de treballar i organitzar-nos per poder lliurar el plànol a temps. Disposàvem de tres dies per fer-ho i ja que érem quatre ens hem dividit per poder lliurar-lo a temps, uns fèiem Oceania i els altres Groenlàndia.

Hem començat el plànol fent dos quadres que estassen situats aproximadament dins la superfície de cada continent o illa dins un plànol del món ja fet a escala més petita del que havíem de fer nosaltres. L'escala del nostre mapamundi era 6:1 en referència al plànol que teníem. Havíem d'ampliar-lo 6 cops. Així, hem multiplicat la superfície dels quadrats (llargària i amplària) per l'escala, o sigui per 6. Quan hem tengut les mesures les professores, que prèviament havien aferrat un gran paper blau per representar el mar, ens han donat un paper marró del la mida necessària a cada grup. Més tard hem dividit en quadres el plànol petit i el paper marró, per poder dibuixar-ho millor, més precís. Finalitzada la tasca ens hem posat a dibuixar i repassar Groenlàndia i Oceania. També hem inclòs els rius, serralades, glacials... més importants de cada continent/illa. Per acabar hem tallat els continents/illes ja ampliats i els hem aferrat al gran paper blau.

En aquesta activitat hem après a fer feina en grup i a utilitzar l'escala d'ampliació per fer un plànol.

La major dificultat per a mi ha estat fer els quadres al paper marró, ja que el regle no era suficientment llarg per arribar d'una banda a l'altra. Ho hem arreglat utilitzant l'escaire i el cartabò junts. També m'ha costat trobar alguna muntanya o riu important de Groenlàndia. Finalment però, he trobat un muntanya i he posat un glacial.

El que m'ha agradat més ha estat dibuixar Oceania i posar els rius i serralades més importants d'allà, ja que m'agrada dibuixar mapes.

El que trob que podria millorar del mapamundi seria que podria ser a una escala més grossa, per poder tenir més espai per posar informació. També crec que hauríem d'haver aferrat els continents abans d'aferrar el mar a la pared, pens que així hauríem pogut aferrar cada continent amb més precisió.

Presentació

Hola, som n' Arnau Duran Mayol. Tenc 13 anys i visc a una foravila a Artà. M'agrada llegir, llegeixo sempre que puc i m'agraden els llibres històrics, d'aventures, intriga...També toc el piano i el violí. L'any passat em vaig examinar de grau elemental de violí i enguany ho faré de piano.

Com a esport practic karate. Enguany m'examinaré de cinturó negre (el cinturó més alt, sense incloure els dans). També vaig d'excursió per la Serra de Tramuntana i, de fet, aquest any he baixat el Torrent de Pareis.

De gran encara no ho tenc massa clar que vull ser, però m'agrada dissenyar plànols, la biologia, la història...

M'agradaria que la humanitat aconseguís aturar el Canvi Climàtic sembrant mil milions d'arbres i, per això, m'he fet

ambaixador climàtic (un nin o jove que ha assistit a una acadèmia de l'organització mundial Plant for the Planet i li han donat el diploma d'ambaixador). Plant for the Planet és una organització creada per Felix Finkbeiner, un nin alemany que als nou anys - inspirat per Wangari Maathai, una dona africana que plantà més de un milió d'arbres al seu país- va crear Plant for the Planet, una organització mundial on els nins i joves són els protagonistes. El lema d'aquesta organització és "Stop talking and start planting" (Atura de xerrar i comença a plantar). L'objectiu de Plant for the Planet és aconseguir plantar mil milions d'arbres. M'agradaria convèncer als meus companys/es que m'ajudessin a aconseguir que cada nin o jove de la meva zona sembrés 150 arbres.